Breu Història

El grup escolar “Ramon Llull” és un dels bons exemples de la política escolar de l’Ajuntament de Barcelona del primer terç del segle XX. La creació d’una Comissió de Cultura , l’any 1916, tenia per objectiu principal la creació de noves escoles on l’educació fos catalana, popular i de qualitat.
 
Sota l’impuls de Manuel Ainaud (1885-1932), foren encarregades a Josep Goday (1882-1936), un arquitecte jove, d’esperit noucentista, entusiasta del mediterranisme i de l’”obra ben feta”.
 
Des del 1917, en diversos llocs de la ciutat s’alçaren edificis monumentals per a tots els nois i totes les noies, sense cap distinció d’origen ni de situació social. Eren els “Grups Escolars”, orgull de la ciutat de Barcelona. I un dels més significatius fou el “Ramon Llull”, situat en un extrem de l’Eixample, tocant l’avinguda de la Diagonal, a l’entrada de Barcelona. El seu nom és un homenatge a una de les figures més universals de la cultura catalana, Ramon Llull, un home profundament preocupat per l’educació dels infants.
 
L’edifici és noble i lluminós, obert als quatre vents, com corresponia a l’ideal l’”escola bella” com a superació de l’anacrònica escola estatal d’aquells temps. Els dos edificis simètrics, decorats amb bells esgrafiats, foren inaugurats el dia 29 de març de 1931, poc abans de la proclamació de la República. Eren com un símbol de l’escola nova. Hi cabien més d’un millar d’infants.
 
 
L’escola va ser projectada i inaugurada en uns moments en què se li va donar a l’escola pública de la Ciutat un impuls molt notable, i el Ramon Llull va ser un bon exemple d’aquest fet. Els seus primers directors van ser Frederic Doreste per a la secció de nens i Anna Rubiés per a la secció de nenes; aquesta última aplicà els sistemes educatius més renovadors,-fonamentalment el mètode Decroly, que ella mateixa havia estudiat a Brusel.les- basats en l’observació , experimentació i el contacte amb la natura.
 
La desfeta que es produí al nostre país després de la Guerra Civil, va significar la desaparició de tots els elements que venien caracteritzant una estructura educativa renovadora, i que van trobar el seu millor moment en el període de la II República.